ACCIONS TECNICOTÀCTIQUES INDIVIDUALS ( ATAC )

• Posició de base

Postura que utilitza el jugador abans i després de realitzar una acció. Ha de predisposar a actuar i a mantindre la concentració en el joc.

Defectes: braços poc flexionats, cames excessivament separades, cames poc flexionades, falta de tensió generalitzada.

 • Els desplaçaments

Podem considerar-los com el suport de la resta d’accions, ja que un

percentatge altíssim d’intervencions es realitza en desplaçament. La característica més important és que han de realitzar-se de forma equilibrada.

Podem distingir dos grans blocs de desplaçaments sustancialment diferents: sense baló i amb baló.

• -  Desplaçaments sense baló. Són molt variats i la utilització d’un tipus o altre estarà en funció d’aconseguir la màxima eficàcia en cada moment.
• -  Desplaçaments amb baló. Són igualment variats però venen determinats per un aspecte reglamentari bàsic, sols es poden donar 3 passes sense botar el baló.
  Igualment tan important són els desplaçaments com les aturades, i ens referim a: canvis de direcció, canvis de ritme i aturades. 
• 
  
0. • La passada
1. És la forma habitual de trasllada el baló d’un jugador a altre. Ha de seguir uns principis bàsics: principi de la precisió, seguretat, no mirar el baló ni al possible rebedor per evitar l’anticipació defensiva, conéixer el major nombre possible de tipus de passades.
   Defectes més freqüents: falta de coordinació entre les passes i el moviment de tronc-braç, passar habitualment amb la mateixa cama del braç executor avançada, el colze del braç executor massa baix, no mantindre l’amplitud del camp visual durant l’execució de la passada.
   • Recepció del baló
   Directament relacionada i consecutiva a la passada, és la tècnica que adapta el baló a la ma després de la passada.
   Caldrà recordar que en la recepció sí que s’ha de mantindre contacte visual amb el baló, però en el moment del contacte ja s’ha de buscar possibilitats de passada, els braços busquen el baló i en el moment de la recepció es flexionen cap al cos per tal d’esmortir la força de la passada.
   
   
    • El llançament a porteria
   Acció d’impulsar el baló cap a la porteria amb el lògic objectiu de superar el porter i aconseguir el gol.

   Sense dubte és el gest tècnic que més transcendència té en el joc, per la qual cosa el seu domini es fa imprescindible en qualsevol jugador.

   Ara bé, s’ha de realitzar en el moment oportú, amb rapidesa per tal de ser sorpressiu, ha de ser precís (bona punteria i fora de l’abast de la defensa i el porter), procurar que siga variat en quan la seua execució i per últim tractar que siga potent.

   Els llançaments poden ser de varis tipus en funció del salt o no del jugador, de la posició del tronc i de l’armat del braç.

   Defectes més freqüents: armat del braç curt amb poca projecció cap a darrere, colze baix, excessiva flexió de les cames en el llançament en salt, excessiva rigidesa en la mecànica d’execució.

    El bot

   Llançament del baló contra el terra sense que existisca pèrdua de control sobre ell.

   Els tipus de bot venen determinats per: nombre de bots (unitari, continuat), alçada del baló durant el bot (baix o de protecció, alt o de progressió), trajectòria del baló (vertical, oblicu).

   Consideracions fonamentals: no es deu progressar botant si existix un company desmarcat i en bona posició per rebre el baló; mirar el baló el menys possible; protegir sempre el baló durant el bot de l’adversari,

    col·locant-se l’atacant entre el baló i l’adversari; imprescindible el domini del bot amb les dues mans indistintament.

    • El desmarcament

   Acció sorpressiva que busca l’ocupació d’un espai eficaç abans que el defensor, eludint així el seu marcatge.

   Consideracions fonamentals: es realitza sense baló; la correcta realització exigix un domini dels desplaçaments i dels canvis de ritme i direcció.

   • La finta

   Atacant amb baló que intenta superar un defensor, realitzant una acció prèvia per enganyar-lo i una posterior per aprofitar l’engany.

   Consideracions fonamentals: en la finta sempre ha d’haver-hi una xicoteta aturada i un canvi de ritme posterior; es fa imprescindible el domini de les accions tècniques en espai reduït i amb defensa pròxim; és important que l’acció inicial represente un perill clar per al defensor, perquè en cas contrari l’engany no es podria produir; la reiteració d’un mateix tipus de finta va en detriment del factor sorpresa, per la qual cosa no és aconsellable; procurar buscar la continuïtat en el joc passant el baló a un company si no s’aconseguix èxit ràpidament.

   Tipus de fintes: fintes de passada (quan l’engany s’intenta mitjançant una passada), fintes de llançament, fintes de desplaçament (engany amb una trajectòria)

   Defectes més freqüents: poc èmfasi en l’acció inicial o d’engany; poca protecció del baló, no valorar l’escàs èxit d’una finta, produint una pèrdua de continuïtat en el joc i un benefici per a la defensa; realitzar l’acció d’eixida de la finta massa prop del defensor.

   
   
2. 
   
3. 
   
4. 
   
5.