SISTEMES DE JOC DEFENSA

• 6 : 0 

• 5 : 1, 5 + 1 

• 4 : 2 

• 3 : 3 

• 3 : 2 : 1

SISTEMES DE JOC ATAC

• 3 : 3 

• 3 : 3 amb dos pivots 

• 2 : 4 

•  Transformacions de 3 : 3 a 2 : 4

PROCEDIMENTS TÀCTICS COL.LECTIUS (DEFENSA)

• Canvi d’oponent

Actuació de dos defensors per a controlar a dos oponents que han canviat la seua situació entre ells, sense deformar el sistema defensiu. Els defensors sempre han d’estar en la mateixa línia defensiva. Quan un dels oponents està en posssessió del baló, decidirà la realització del canvi el defensor de l’oponent que no té baló, mentrestant l’oponent directe al portador del baló no farà mai un canvi d’oponent (jugador amb

baló és primordial).

Quan es realitze lluny de la porteria i no supose un perill imminent el canvi d’oponent es podrà realitzar sense apropament dels defensors.

• Lliscament

Actuació defensiva que consistix que un defensor es desplaça per darrere d’un company per a neutralitzar una acció atacant, sense que existisca un canvi d’oponent. S’utilitzarà quan els defensor estan en distinta

línia o escalonats, en casos ja acordats per estratègia defensiva o finalment quan siga una situació  d’emergència.

• Contrabloqueig

Actuació defensiva per a contrarestar una acció de bloqueig efectuada per l’equip atacant. En la pràctica és un canvi d’oponent, amb al particularitat que un dels defensors (bloquejat) té més dificultat per aconseguir la situació eficaç de control del seu oponent. La forma d’actuar és la d’intentar posar al bloquejador i al bloquejat a la mateixa alçada i realitzar un canvi d’oponent. Per això el defensor del bloquejador avisa al bloquejat i acompanya el bloquejador espentant-lo fins l’alçada del bloquejat; el bloquejat al ser avisat dona una passa enterra i facilita el canvi d’oponent i de responsabilitat.

• Contraatac

El contraatac és, en la seua concepció més elemental, el pas de la defensa a l’atac de forma ràpida i sorpressiva. El contraatac s’inicia quan el contrari deixa d’estar en possessió del baló, i continua fins que la defensa contrari estiga organitzada i en equilibri amb l’atac. L’objectiu principal és l’ocupació d’espais de llançament el més ràpid possible, abans que la defensa s’organitze.

Dos tipus:

- contraatac directe: passada directa del porter o company a un jugador que s’ha avançat a la defensa i guanya la porteria amb poca oposició. Podríem establir un màxim de dos o tres passades.

- Contraatac amb suport: defensa organitzant-se, l’equip atacant apropa el baló a la porteria contraria passant-se’l entre els jugadors fins trobar un espai de llançament lliure .

PROCEDIMENTS TÀCTICS COL.LECTIUS (ATAC)

• Progressions successives. Punts de suport dinàmics

Procediment tàctic en el que un jugador atacant intenta ocupar un espai creat per un company que ha fixat, o almenys ha atret, l’atenció del seu oponent (par) i de l’oponent no propi (impar). Es pot realitzar entre jugadors de la mateixa línia, com de distinta. Igualment es pot realitzar amb més de dos jugadors. Davant el
desequilibri inicial, l’atac a l’espai es pot continuar per varis jugadors, fins trobar l’espai més oportú. Podem incloure els canvis de sentit com un exemple.

• Passada i va

Procediment tàctic en el que un jugador amb baló realitza una passada a un company més avançat i tot seguit intenta desmarcar-se del seu defensor per tornar a rebre el baló.

La passada i vaig es fa servir fonamentalment contra defenses obertes i en el contraatc amb suport.

Per estos motius té tanta importància en la iniciació. És un dels primer procediments tàctics a utilitzar en l’aprenentatge del joc col·lectiu. 

•  Creuaments

Procediment tàctic en el que un jugador intenta ocupar un espai creat per un company que ha fixat al seu oponent directe (par). L’ocupació de l’espai es realitza per darrere del jugador amb baló i fixador. Els creuaments es poden realitzar entre jugadors de la mateixa línia o de distinta. I també poden ser entre dos o
més jugadors.

• Bloquejos

Acció d’un atacant d’interrompre momentàniament la trajectòria d’un defensor en benefici d’un company.
Intervenen tres jugadors: bloquejador (jugador que efectua el bloqueig), beneficiat (company del bloquejador, que inicialment es beneficia del bloqueig), bloquejat (defensor al qual se l’interrompre la seua
trajectòria). Des d’un punt de vista reglamentari, cal dir que el bloquejador ha d’arribar al punt de bloqueig inmediatament abans que el bloquejat (anticipació), que ha de deixar-se colpejar i no pot oferir resistència dinàmica. Existixen diferents tipus: laterals, frontals i diagonals. És important descobrir la continuïtat en el bloqueig per part del bloquejador.

• Pantalles

Són bloquejos frontals efectuats per dos o més atacants sobre altres tants defensors. També cal recordar el  punt de vista reglamentari del bloqueig. L’objectiu fonamental és que l’atacant que es beneficia de la pantalla puga llançar a porteria des d’un zona eficaç, per la qual cosa el lloc de realització serà el més prop possible de la línia de 6m. Evidentment el beneficiari ha de ser un bon llançador en suspensió. Però la pantalla es pot convertir en un bloqueig i sempre serà possible tractar de donar-li continuïtat.

• Cortines

Trajectòria que realitza un jugador per davant del company que té la pilota la rep, coincidint amb una trajectòria d’atac d’este. L’objectiu inicial serà endarrerir o dificultar el moment d’intervenció de
l’oponent del portador del baló. És dalt o baix una maniobra de despiste. 

ACCIONS TECNICOTÀCTIQUES INDIVIDUALS ( DEFENSA )

• Oponent sense baló:

• -  Marcatge a distància.
  Fonamentalment es tracta d’un control visual, que s’efectua 
  davant un oponent llunyà. El defensor ha d’estar situat entre l’oponent i la porteria. A més, a banda d’esta vigilància el defensor ha de col·laborar amb la resta de companys (ajuda, basculació, interceptació,...) 
• 
  
• -  Marcatge de proximitat.
  Existixen dos formes d’actuar: impedir la seua progressió a 
  zones d’eficàcia i impedir la recepció del baló. 

• -  La interceptació.
  És molt important treballar-la ja en la iniciació com una intenció 
  tàctica. Però tècnicament, ja en atac posicional es produirà en marcatges de proximitat, on es puga assegurar que si es produïx la passada el defensor pot arribar a interceptar-la. A més la interceptació ha de ser sorpressiva i realitzada en el moment oportú (tàcticament molt rica). 
  • Oponent amb baló: 
• 
  
• -  Marcatge a distància
  Acció defensiva a realitzar contra un oponent que progressa 
  botant el baló. Existix un doble objectiu: allunyar a l’oponent de les zones d’eficàcia i intentar recuperar el baló mitjançant una acció sorpresa. 
  Si no es pot recuperar el baló, almenys intentar que l’adapte amb les mans per acotar-lo al cicle de passes. 
  És molt important el manteniment de la distància adequada en funció de la proximitat a la nostra porteria. 
• 
  
• -  Marcatge de proximitat
  Fonamentalment es realitza en espais reduïts. Els objectius 
  a aconseguir són: evitar el llançament, dificultar la passada, impedir la progressió de l’atacant. 
  Com a principi d’actuació procurarem que l’oponent no ens  supere pel costat del seu braç executor (punt fort), i treballar molt els desplaçaments amb les cames per tractar d’anticipar-se o dificultar al màxim la iniciativa de l’atacant.
  
  

  - El blocatge.

  
  

  Acció tècnica que pretén interceptar la trajectòria del baló

  
  

  en un llançament contra la nostra porteria. Apareix quan no s’ha aconseguit un bon marcatge de proximitat. La forma de realitzar el blocatge estarà relacionada amb el tipus de llançament, però com a norma general intentarem interceptar la trajectòria del baló amb els dos braços extesos cap al baló.

  
  

  - La despossessió.

  
  

  Acció sorpressiva en la que s’intenta llevar-li el baló a

  
  

  l’atacant. En la pràctica i seguint el reglament sols es pot efectuar qual l’atacant està botant el baló. 

ACCIONS TECNICOTÀCTIQUES INDIVIDUALS ( ATAC )

• Posició de base

Postura que utilitza el jugador abans i després de realitzar una acció. Ha de predisposar a actuar i a mantindre la concentració en el joc.

Defectes: braços poc flexionats, cames excessivament separades, cames poc flexionades, falta de tensió generalitzada.

 • Els desplaçaments

Podem considerar-los com el suport de la resta d’accions, ja que un

percentatge altíssim d’intervencions es realitza en desplaçament. La característica més important és que han de realitzar-se de forma equilibrada.

Podem distingir dos grans blocs de desplaçaments sustancialment diferents: sense baló i amb baló.

• -  Desplaçaments sense baló. Són molt variats i la utilització d’un tipus o altre estarà en funció d’aconseguir la màxima eficàcia en cada moment.
• -  Desplaçaments amb baló. Són igualment variats però venen determinats per un aspecte reglamentari bàsic, sols es poden donar 3 passes sense botar el baló.
  Igualment tan important són els desplaçaments com les aturades, i ens referim a: canvis de direcció, canvis de ritme i aturades. 
• 
  
0. • La passada
1. És la forma habitual de trasllada el baló d’un jugador a altre. Ha de seguir uns principis bàsics: principi de la precisió, seguretat, no mirar el baló ni al possible rebedor per evitar l’anticipació defensiva, conéixer el major nombre possible de tipus de passades.
   Defectes més freqüents: falta de coordinació entre les passes i el moviment de tronc-braç, passar habitualment amb la mateixa cama del braç executor avançada, el colze del braç executor massa baix, no mantindre l’amplitud del camp visual durant l’execució de la passada.
   • Recepció del baló
   Directament relacionada i consecutiva a la passada, és la tècnica que adapta el baló a la ma després de la passada.
   Caldrà recordar que en la recepció sí que s’ha de mantindre contacte visual amb el baló, però en el moment del contacte ja s’ha de buscar possibilitats de passada, els braços busquen el baló i en el moment de la recepció es flexionen cap al cos per tal d’esmortir la força de la passada.
   
   
    • El llançament a porteria
   Acció d’impulsar el baló cap a la porteria amb el lògic objectiu de superar el porter i aconseguir el gol.

   Sense dubte és el gest tècnic que més transcendència té en el joc, per la qual cosa el seu domini es fa imprescindible en qualsevol jugador.

   Ara bé, s’ha de realitzar en el moment oportú, amb rapidesa per tal de ser sorpressiu, ha de ser precís (bona punteria i fora de l’abast de la defensa i el porter), procurar que siga variat en quan la seua execució i per últim tractar que siga potent.

   Els llançaments poden ser de varis tipus en funció del salt o no del jugador, de la posició del tronc i de l’armat del braç.

   Defectes més freqüents: armat del braç curt amb poca projecció cap a darrere, colze baix, excessiva flexió de les cames en el llançament en salt, excessiva rigidesa en la mecànica d’execució.

    El bot

   Llançament del baló contra el terra sense que existisca pèrdua de control sobre ell.

   Els tipus de bot venen determinats per: nombre de bots (unitari, continuat), alçada del baló durant el bot (baix o de protecció, alt o de progressió), trajectòria del baló (vertical, oblicu).

   Consideracions fonamentals: no es deu progressar botant si existix un company desmarcat i en bona posició per rebre el baló; mirar el baló el menys possible; protegir sempre el baló durant el bot de l’adversari,

    col·locant-se l’atacant entre el baló i l’adversari; imprescindible el domini del bot amb les dues mans indistintament.

    • El desmarcament

   Acció sorpressiva que busca l’ocupació d’un espai eficaç abans que el defensor, eludint així el seu marcatge.

   Consideracions fonamentals: es realitza sense baló; la correcta realització exigix un domini dels desplaçaments i dels canvis de ritme i direcció.

   • La finta

   Atacant amb baló que intenta superar un defensor, realitzant una acció prèvia per enganyar-lo i una posterior per aprofitar l’engany.

   Consideracions fonamentals: en la finta sempre ha d’haver-hi una xicoteta aturada i un canvi de ritme posterior; es fa imprescindible el domini de les accions tècniques en espai reduït i amb defensa pròxim; és important que l’acció inicial represente un perill clar per al defensor, perquè en cas contrari l’engany no es podria produir; la reiteració d’un mateix tipus de finta va en detriment del factor sorpresa, per la qual cosa no és aconsellable; procurar buscar la continuïtat en el joc passant el baló a un company si no s’aconseguix èxit ràpidament.

   Tipus de fintes: fintes de passada (quan l’engany s’intenta mitjançant una passada), fintes de llançament, fintes de desplaçament (engany amb una trajectòria)

   Defectes més freqüents: poc èmfasi en l’acció inicial o d’engany; poca protecció del baló, no valorar l’escàs èxit d’una finta, produint una pèrdua de continuïtat en el joc i un benefici per a la defensa; realitzar l’acció d’eixida de la finta massa prop del defensor.

   
   
2. 
   
3. 
   
4. 
   
5. 
   

Bienvenida

Hola Soy Xavi Vidal Folch, estudiante de 2º de TAFAD, y abro este blog para la Asignatura de Balonmano.....